La Vall d’ Aran és una comarca d'alta muntanya situada a l'extrem occidental dels Pirineus catalans. Aquesta situació al nord de l'eix axial pirinenc, fa que sigui l'únic lloc del Pirineus catalans que posseïx un clima atlàntic.

Per ella discorre el riu Garona que neix al Pla de Beret i desemboca a Bordeus travessant el sud de França. Des de la Val d'Aran es pot accedir també al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un dels espais naturals més importants de la serralada pirinenca. Es tracta d'una vall amb una personalitat molt arrelada que conta amb institucions de govern i una llengua pròpia, l'aranès, diferenciada del català i procedent del gascó. La Vall d’ Aran es divideix avui en 6 terçons que són: Quate Lòcs, Lairissa, Marcatosa, Castièro, Arties-Garòs i Pujòlo.

La capital de la Vall és Vielha, que per la seva situació, en el centre de la vall, posseïx tots els serveis que corresponen a una ciutat moderna. Destaca la seva església del S.XII que allotja un magnífic Crist Romànic i la torre del general Martinhon que acull la seu central del Museu de la Vall d’Aran, on es presenta una síntesi de la història d’Aran així com una interessant col·leció d’objectes arqueològics, artistics i etnogràfics.

 

L'art romànic està present en cada racó de la Vall, on trobem petites esglésies en marcs naturals incomparables que fan les delícies dels amants de l'art i la naturalesa. La majoria d'aquestes joies artístiques són d'origen romànic si bé amb les transformacions sofertes al llarg dels segles, moltes d'elles han acabat sent d'estil gòtic. Algunes mostres d'aquesta riquesa cultural són les esglésies de Salardú, Arties i Escunhau entre d’ altres, que es caracteritzen per la seva planta basilical amb tres naus i tres absis i pels seus esvelts campanars.

El paisatge de la Vall d’ Aran sorprèn a cada pas que donem ja que la combinació entre alts pics de més de 3.000 metres i profundes valls, esquitxats d'àrees boscoses , zones de pastures i cristal·lins llacs dóna lloc a espais d'extraordinària bellesa.

La vegetació de la Vall s'adapta al seu clima atlàntic generant paisatges diferents al de la resta del Pirineu català. Els boscos d'avets, pins silvestres i fajos ocupen una superfície d'unes 10.000 ha. dintre de la vall. En quant a la fauna, les especials característiques de la vall afavoreixen l'existència d'interessants espècies com àguiles, milans, perdius, codornius i el preuat urogallo, espècie actualment protegida pels escassos exemplars que queden.

Els amants de la caça i la pesca tenen també aquí un paradís on els rius alberguen diverses espècies de truites i els boscos nombroses espècies salvatges com cabirols, senglars, perdius, conills, etc.

Sens dubte tota aquesta combinació d'espais naturals tan variats i bells fan d’ aquesta vall el marc ideal per a la pràctica de nombroses activitats esportives: muntanyisme, escalada, bicicleta de muntanya, tir amb arc, barranquisme, rafting, piragüisme, parapent i molt més, és l'oferta que la Vall d’ Aran ofereix a tots aquells que estan disposats a gaudir d'aquest lloc d'una forma activa.

Existeixen nombroses empreses especialitzades en organitzar i coordinar totes aquestes activitats per a garantir la seguretat i el gaudiment màxim d'aquests esports.

L'esquí té un paper estel·lar en aquesta comarca a causa de la presència de les estacions de Baqueira Beret, que posseïx una gran extensió de camps nevats amb desnivells de fins a 1.000 metres. Aquest privilegiat espai natural unit a unes instal·lacions de serveis d'elevada qualitat converteixen a aquesta estació invernal en una de les millors d'Espanya, juntament amb la de Superbagneres en Luchon i la de Le Mourtis en St.Beat.

La millor forma de recuperar-se d'un dia d'aventura, d'excursió o d'esquí és asseure's a degustar algun dels exquisits plats que la cuina aranesa ens ofereix. Famosa és, per exemple, l' "Olla aranesa" que es basa en productes autòctons de la zona. Altres productes casolans com els patés, el civet de senglar o les postres reflecteixen la influència de la seva situació fronterera amb França, si bé conserven una personalitat pròpia de la vall.

Per a divertir-se i conèixer les tradicions de la zona, la millor forma és, participar de les moltes festes que se celebren al llarg de l'any.

Balls tradicionals transmesos de generació en generació al llarg dels anys com “És Esclops”, “És Aubades”, “Eth Cadrilh" i "Eth Puntet”, romiatges en honor als sants i festes relacionades amb el camp i els animals s'han conservat de forma intacta sent avui un llegat excepcional sobre la vida dels nostres avantpassats en les altes muntanyes dels Pirineus.

Dintre de les festes singulars que es mantenen al Pirineu, cal destacar la tradició de l'Haro, "Era Shasclada der Haro" (2º Diumenge de Maig) "Era Crema der Haro" (23 de Juny) i "Era Quilha der Haro" (29 de Juny), que tenen lloc en el poble de Les. L'Haro és un avet de deu a dotze metres de llarg que després d'haver-li tallat les branques i tret l'escorça se li claven una sèrie de tascons de fusta, perquè des del dia de Sant Pere, quan es planta a la plaça, fins a la vigília de Sant Joan de l'any següent pugui assecar de la forma més òptima. Aquesta nit sagrada es crema i es balla al seu al voltant al mateix temps que es menja coca i degusta el "vin caud". Una vegada finalitzada la "Crema" els veïns recullen les cendres i carbons per a repartir-los pels horts i camps per a afavorir les collites i la bona sort.

El dia de Sant Pere, una vegada hissat l’ Haro pels veïns del poble, les últimes parelles de casats de l'any tenen el privilegi de coronar-lo amb corona i creu de flors. Antany aquest ritu dirigit al Déu Abeli, o Déu Sol, tenia per missió demanar fecunditat en la unió de parella.

 

Els habitants de la vall no dubten a compartir les seves festes i tradicions amb els visitants als quals acullen de forma hospitalària i als quals els oferixen una variada oferta d'allotjaments turístics per a adaptar-se a tots els gustos i possibilitats.