Era Val d’Aran ei ua comarca de nauta montanha situada en er extrem occidentau des Pirineus catalans. Aguesta situacion ath nòrd der èish aixau pirenaic da lòc a que sigue er unic lòc deth Pirineu Catalan que poseedís un clima atlantic.

Per era discurrís er arriu Garona, que neish en Pla de Beret e desembòque en Bordeus en tot atrauessar eth sud de França. Des dera Val d’Aran se pòt accedir tanben ath Parc Nacionau d’Aigüestortes e er Estany de Sant Maurici, un des espais naturaus més importants dera cordilhèra pirinenca.

Se tracte d’ua val damb ua personalitat molt arraïtzada que compde damb institucions de govèrn e ua lengua pròpia, er aranés, diferenciada deth catalan e procedent deth gascon.

Era Val d’Aran se dividís aué en 6 terçons que son: Quate Lòcs, Lairissa, Marcatosa, Castièro, Arties-Garòs e Pujòlo.

Era capitau dera Val ei Vielha, que pera sua situacion en centre dera Val, possedís toti es servicis que corresponen a ua ciutat modèrna. Destaque era sua glèisa deth S. XII que lòtge un magnific Crist Romanic e era tor deth generau Martinhon que acuelh era sedença centrau deth Musèu dera Val d’Aran, a on se presente ua sintesi dera istòria d’Aran atau coma ua interessanta colleccion d’objèctes arqueologics, artistics e etnografics.

Era art romanica ei present en cada cornèr dera Val, a on trapam petites glèises en marcs naturaus incomparables que hèn es delicies des amants dera art e era naturalesa. Era majoria d’aguestes jòies artistiques son d’origen romanic se ben damb es transformacions sofrides ath long des sègles, moltes d’eres an acabat en tot èster d’estil gòtic.

Bères mòstres d’aguesta riquesa culturau son es glèises de Salardú, Arties e Escunhau, entre autes, que se caracterisen pera sua planta basilicau damb tres naus e tres àbsides e pes sòns esbelti campanaus.
 

Eth paisatge dera Val d’Aran suspren a cada pas que dam degut ara combinacion entre nauti pics de més de 3.000 mètres e prohondes vals, banhades d’airaus boscosi, zònes de pastures e cristallins lacs, en tot dar lòc a espacis d’extraordinaria beresa.

Era vegetacion dera Val s’adapte ath sòn clima atlantic en tot generar paisatges diferents ara rèsta deth Pirineu Catalan. Es bòsqui d’auets, pins silvestres e haies ocupen ua superficie d’ues 10.000 ha. laguens dera Val. En quant ara fauna, es espècies caracteristiques dera Val afavorissen era existència d’interessantes espècies coma agles, milani, perditzes, codornitzes e eth preciat poth sauvatge (urogallo), espècie actuaument protegida pes escassi exemplars que queden.

Es amants dera caça e era pesca tanben an aciu un paradís a on es arrius lòtgen espècies de trueites e es bòsqui, nombroses espècies sauvatges coma cabirous, perditz, sanglièrs, conilhs, etc.

Sense dobte tota aguesta combinacion d’espacis naturaus tan variadi e beròis hèn que aguesta Val sigue eth marc ideau entara practica de nombroses activitats deportiues: montanhisme, escalada, bicicleta de montanha, tir damb arc, barranquisme, rafting, piragüisme, parapent e plan mès ei era oferta que era Val d’Aran aufrís a toti aqueri que son dispausadi a gaudir d’aguest lòc d’ua forma actiua.

Existissen nombroses empreses especialisades en organisar e coordinar totes aguestes activitats entà garantisar era seguretat e eth gaudiment maxim d’aguesti espòrts.

Er esquí a un papèr plan important en aguesta comarca degut ara presència dera estacion Baqueira Beret, que possedís ua grana extension de camps nheuadi damb desnivèus d’enquià 1.000 mètres. Aguest privilegiat espaci naturau unit a ues installacions de servicis de nauta qualitat, convertís ad aguesta estacion iuernau en ua des milhors d’Espanha, juntament damb Superbagnères en Luchon e Le Mourtis en St. Beat.

Era milhor forma de recuperar-se de un dia d’aventura, d’excorsion o ben, d’esquí, ei setiar-se a degustar bèth un des exquisits plats que era codina aranesa mos aufrís. Famosa ei, per exemple, era Olha Aranesa que se base en productes autoctòns dera zòna. D’auti productes casolans coma patés, civet de sanglièr o es deserts reflexen era influéncia dera sua situacion fronterissa damb França, se ben conserven ua personalitat pròpia dera Val.

Entà divertir-se e conéisher es tradicions dera zòna, era milhor forma ei, participar des moltes hèstes que se celebren ath long der an.

Dances tradicionaus transmetudes de generacion en generacion com “Es Esclops”, “Es Aubades”, “Eth Cadrilh" e "Eth Puntet” , romeries en aunor as sants e hèstes relacionades damb eth camp e es animaus s’an conservat de manèra intacta en tot èster aué un legat excepcionau sus era vida des nòsti pairs-sènhers en es nautes montanhes deth Pirineu.

Laguens des hèstes singulares que se mantien en eth Pirineu, cau destacar era tradicion der Haro, “Era Shasclada der Haro” (dusau dimenge de mai), “Era Crema der Haro (23 de junh) e “Era Quilha der Haro” (29 de junh), que an lòc en eth pòble e Les. Er Haro ei un auet de dètz a dotze mètres de long que dempús d’auer-li talhat es branques e trèt era escòrça se li clauen ua sèrie de cunhes de husta entà que, des deth dia de Sant Pere, quan se quilhe, enquiara vigilia de Sant Joan der an següent, pogue secar dera manèra mès òptima. Aquera net sacrada se creme e se bare entorn a eth en tot minjar còca e degustar eth “vin caud”. Un còp finalisada era “Crema” es vesins recuelhen es cendres e carbons entà repartir-les pes huarts e camps entà afavorir es cuelhetes e era bona sòrt.

Eth dia se Sant Pere, un viatge quilhat er Haro pes vesins deth pòble, es darreres parelhes de maridadi der an, an eth privilègi de coronar-le damb corona e creu de flors. Abantes, aguest rite dirigit ath Diu Solei, auie coma mision demanar fecunditat ena union de parelha.

Es abitants dera Val non dubten en compartir es sues hèstes e tradicions damb es visitants as que acuelhen de forma espitalaria e as que les aufrissen ua variada ofèrta de lotjaments turistics entà adaptar-se a toti es gusti e possibilitats.