|
Era Val d’Aran ei ua comarca de nauta montanha
situada en er extrem occidentau des Pirineus catalans. Aguesta
situacion ath nòrd der èish aixau pirenaic da lòc a que sigue er unic
lòc deth Pirineu Catalan que poseedís un clima atlantic.
Per era discurrís er arriu Garona, que neish en Pla de
Beret e desembòque en Bordeus en tot atrauessar eth sud de França. Des
dera Val d’Aran se pòt accedir tanben ath Parc Nacionau
d’Aigüestortes e er Estany de Sant Maurici, un des espais naturaus
més importants dera cordilhèra pirinenca.
Se tracte d’ua val damb ua personalitat molt
arraïtzada
que compde damb institucions de govèrn e ua lengua pròpia, er aranés,
diferenciada deth catalan e procedent deth gascon.
Era Val
d’Aran se dividís aué en 6 terçons que son:
Quate Lòcs, Lairissa, Marcatosa, Castièro, Arties-Garòs e Pujòlo.
Era capitau dera Val ei Vielha, que pera sua
situacion en centre dera Val, possedís toti es servicis que
corresponen a ua ciutat modèrna. Destaque era sua glèisa deth S. XII
que lòtge un magnific Crist Romanic e era tor deth generau Martinhon
que acuelh era sedença centrau deth Musèu dera
Val d’Aran, a on se presente ua sintesi dera istòria d’Aran atau coma
ua interessanta colleccion d’objèctes arqueologics, artistics e
etnografics.
Era art romanica ei present en cada cornèr dera Val, a
on trapam petites glèises en marcs naturaus incomparables que hèn es
delicies des amants dera art e era naturalesa. Era majoria d’aguestes
jòies artistiques son d’origen romanic se ben damb es transformacions
sofrides ath long des sègles, moltes d’eres an acabat en tot èster
d’estil gòtic.
Bères mòstres d’aguesta riquesa culturau son es glèises
de Salardú, Arties e Escunhau, entre autes, que se caracterisen
pera sua planta basilicau damb tres naus e tres àbsides e pes sòns
esbelti campanaus.
Eth paisatge dera Val
d’Aran suspren a cada pas que dam degut ara combinacion entre nauti
pics de més de 3.000 mètres e prohondes vals, banhades d’airaus
boscosi, zònes de pastures e cristallins lacs, en tot dar lòc a
espacis d’extraordinaria beresa.
Era vegetacion dera
Val s’adapte ath sòn clima atlantic en tot generar paisatges diferents
ara rèsta deth Pirineu Catalan. Es bòsqui d’auets, pins silvestres e
haies ocupen ua superficie d’ues 10.000 ha. laguens dera Val.
En quant ara fauna, es espècies caracteristiques dera Val afavorissen
era existència d’interessantes espècies coma agles, milani,
perditzes, codornitzes e eth preciat poth sauvatge (urogallo),
espècie actuaument protegida pes escassi exemplars que queden.
|